Quines malalties podem trobar?

La malaltia o el trastorn mental és una alteració sostinguda de tipus emocional, cognitiva i/o de comportament, en què queden afectats processos psicològics bàsics com l’emoció, la motivació, la cognició, la consciència, la conducta, la percepció, la sensació, l’aprenentatge, el llenguatge, etc. Aquests símptomes dificulten que la persona s’adapti a l’entorn cultural i social en el que viu i pot provocar alguna forma de malestar subjectiu.

Molta gent de la qual pateix aquest tipus de malalties no ho diu o ho veu com un tema tabú quan és una cosa normal i que salut recomana parlar-ho amb les famílies o gent propera, ja que ajuda molt.

Les malalties mentals, igual que altres malalties mèdiques han de ser diagnosticades per especialistes i requereixen tractaments adequats.

CURIOSITAT: Segons la SMC, a causa de la pandèmia un 65% de la població ha empitjorat la seva salut mental.

DEPRESSIÓ

És una de les més comunes i sol causar la pèrdua d’interès per tot, qualsevol esforç resulta una tasca impossible, sentiments de tristesa i ganes de plorar.

Segons l’observatori de discapacitat física de Catalunya, hi ha un 20,4% de persones amb aquesta malaltia i un 4,2% que no la pateix.

És molt important no confondre la depressió amb períodes de tristesa,ja que a les persones que pateixen depressió és com un forat negre que els atrau,en si la tristesa es passaria en cert temps,sigui setmanes o mesos,si passa de 6 meses,es recomana anar a un terapeuta per a un diagnòstic.

A més, la depressió pot causar insomni (especialment despertar abans d’hora), vivència d’inutilitat, cansament, pèrdua de la fam, alentiment del pensament i físic, fins a la impossibilitat de moure’s, idees de suïcidi, etc.

Si saps d’algú en símptomes o tu mateix potser intenta ajudar recomanant-li un terapeuta.

ANSIETAT:

L’ansietat és un símptoma bastant freqüent als adolescents, i sovint va acompanyada de la depressió. Molta de la gent amb ansietat diu que es viu de diferents maneres segons la causa o causes que ho provoquen;  vivència de por, neguit, desassosseg i generalment amb símptomes físics, com tremolor, agitació, palpitacions, sudoració, sequedat de boca, etc.

En un diagnòstic de la salut de Catalunya i Piera diu el següent:

Aquesta foto és d’una web anomenada plantilla de salut

És molt important tenir familiars, amics o professionals a prop ja que no es dona a veure molt però són molt perilloses aquest tipus de malalties (et poden arribar a provocar fer coses que són causa de el propi nerviosisme, alteració, impaciència, etc…

També tenim l’ansietat conseqüència de situacions estressants, com l’estrès posttraumàtic i les reaccions davant de canvis, sigui de la mena que sigui, com els trastorns adaptatius . També, finalment l’ansietat que hi ha darrera dels símptomes conversius i dissociatius de l’anomenada neurosi histèrica, símptomes físics de paràlisi, desmai, ceguesa, etc. que tradueixen una situació d’intensa ansietat.

TRASTORN OBSESSIU COMPULSIU (TOC)

Es caracteritza per la presència d’idees repetitives que no es poden evitar (de neteja i escrupolositat, de sexe, de por a morir o a matar algú, d’ordre, etc. ) que són les obsessions i per la presència d’impulsos irreprimibles que no es poden deixar de fer ( per exemple, verificar diverses vegades si s’ha deixat el gas encès en sortir de casa, netejar-se moltes vegades al dia les mans…) que són les compulsions.

No hi ha un número exacte de gent que ho pateix, però si que es diu que 1 de cada 10 ho té.

Les persones reconeixen que les idees i els actes són fins i tot absurds, però no poden fer res per evitar-les, ja que creuen que les conseqüències poden ser fatals.

En general les persones són meticuloses, obstinades i poc flexibles, amants de l’ordre i la disciplina.

Sovint es fa difícil mantenir una vida laboral activa i demanen atenció quan la quantitat de sofriment es fa excessiu.

ESQUIZOFRÈNIA:

És una malaltia molt greu, afecta l’1% de la població. L’esquizofrènia es presenta de diferents maneres, la majoria de vegades apareixent al final de l’adolescència.

Afecta per un igual a homes i dones i està present en totes les cultures i condicions. El seu inici pot ser lent i insidiós, havent-hi canvis en la persona, habitualment, retirada progressiva de les activitats o bé pot ser ràpid, brusc.

En el tractament de l’esquizofrènia a vegades cal hospitalitzar en un Servei d’Aguts quan la simptomatologia és molt expressiva per tal de contenir la crisi o en un Servei de subaguts quan no hi ha crisi, però encara no pot incorporar-se al seu entorn habitual. L’Hospital de Dia pot oferir un tractament hospitalari quan el pacient pot anar a dormir casa.

Tipus d’esquizofrènia:

-Paranoide

-Catatònica

-Desorganitzada

-Indiferenciada

-Residual

TRASTORN BIPOLAR:

És una malaltia menys freqüentment diagnosticada que l’esquizofrènia, però també considerada greu. Es caracteritza habitualment per crisis alternants de depressió i d’eufòria ( mania ) i, a diferència de l’esquizofrènia, no cursa en la majoria amb deteriorament mental.

Afecta un 1% de la població igual que l’esquizofrènia tot no ser tan coneguda.

TRASTORNS DE LA PERSONALITAT:

Són aquells trastorns que afecten a la personalitat dels individus, és a dir, a les característiques emocionals, conductuals i cognitives de l’individu que enteses dins d’uns límits són considerades normals i si sobrepassen aquests límits passen a ser patològiques. Estan doncs en el límit entre el normal i el patològic: són característiques de personalitat que podrien ser anomenades malaltisses. Afecta al 2-3% de la població i el 10-15% de les institucions de salut mental hospitalàries.

RETARD MENTAL I DEMÈNCIA:

El retard mental és un trastorn que afecta les funcions cerebrals ( motricitat, llenguatge, comprensió, aprenentatge ). El dèficit d’intel·ligència acompanya una afectació global de la personalitat de l’infant. La majoria de les causes són hereditàries, les que alteren el desenvolupament del fetus, els incidents durant el part i algunes malalties infeccioses o traumàtiques de la infància.

Un 60,1% de la població pateix Alzheimer.

La malaltia d’Alzheimer és la més freqüent de les demències, va apareixent gradualment a partir dels 60 anys i es considera que aproximadament un 30% de les persones més grans de 85 anys ho pateixen. Darrerament, han començat a aparèixer alguns tractaments però si és important l’acolliment en programes que retardin el màxim el deteriorament i també aquells que protegeixen els cuidadors.

TRASTORNS ALIMENTARI

ANOREXIA:

L’anorèxia nerviosa es caracteritza per pèrdua de pes, distorsió de la imatge corporal, pensant que és obès, tot sent exageradament prim, por a guanyar pes, etc. És el trastorn en salut mental que produeix més gran risc de mort. Requereix tractament precoç i a vegades cal ingrés hospitalari, inclús per haver de tractar el risc de la inanició.

Un 80% supera la malaltia, un 19% esdevé crònica i un 1% provoca mort.

BULIMIA:

La bulímia nerviosa es caracteritza per episodis de menjar incontroladament i posterior culpa per haver-ho fet, provocant-se el vòmit, fent dejú desproporcionat o exercici intens. El pronòstic de la bulímia és més favorable que el de l’anorèxia.

Un 43% de la poblacio no ho patex i l’altre 57% no.

Paranoia:

És un trastorn menys freqüent que els anteriors però també considerat greu. La persona malalta habitualment pot seguir la seva vida normalment excepte el deliri paranoic ( de prejudici o persecutori, de grandesa, de gelos, eròtic, etc ) no interfereix directament amb el seu treball o amb la seva vida familiar. En aquestes circumstàncies, el patiment i la certesa delirant fan que la convivència sigui impossible.

La persona malalta no té consciència de que li passi res, està convençut de la seva creença i actua en conseqüència.

Al contrari de l’esquizofrènia, en aquesta malaltia no hi han al·lucinacions ni tampoc hi ha un deteriorament, podent el deliri persistir tota la vida. En alguns casos el patiment resultant és tan important que el pacient pot actuar en contra dels suposats causants del seu malestar.

DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL:

Caracteritzat per limitacions en les habilitats per al desenvolupament cognitiu en la vida diària de la persona, i que impliquen una limitació permanent en la capacitat de la mateixa per a aprendre.

Algunes síndromes amb aquest tipus de discapacitat són: la síndrome de Down, de Rett, o d’Asperger.

Trastorn delirant:

Són una presència d’idees delirants que no són estranyes, osiga , situacions que poden succeir en la vida real, com ser perseguit, enverinat, enganyat per la parella.

Estes idees delirants s’han de donar durant mínim un mes.

A excepció d’aquestes idees delirants, l’activitat psicosocial no està deteriorada significativament i el comportament no és estrany.

Segons el tema delirant que predomini:

-Tipus erotomaníac

-Tipus de grandiositat

-Tipus celotípic

-Tipus persecutori

-Tipus somàtic

-Tipus mixte

-Tipus no especificat

Trastorn límit de la personalitat:

Presència d’inestabilitat en l’estat d’ànim, en les relacions interpersonals i en l’autoimatge, es fa palès des de l’inici de la vida adulta i afecta a diferents contextos.

-Esforços per evitar l’abandonament real o imaginari

-Relacions interpersonals inestables i intenses

-Impulsivitat almenys en dues àrees que poden ser perilloses pel subjecte.

-Inestabilitat afectiva.

-Sentiments crònics de buidor.

-Ira inapropiada i intensa o dificultats per controlar la ira.

TRASTORNS DE L’ESTAT D’ÀNIM:

Trastorn depressiu major:

La depressió és un trastorn que afecta a l’estat d’ànim, caracteritzat per humor deprimit i persistent, pèrdua d’interès o plaer en les activitats, disminució d’energia, canvis en el son i l’alimentació, sentiments de culpa o desesperança.

Aquests símptomes han d’estar presents durant almenys dues setmanes, han de produir angoixa significativa i ser el suficientment severs com per interferir en les tasques quotidianes.

Quines dificultats crea?

Les malalties mentals poden crear malestar i patiment, poden alterar el funcionament de les persones, de la vida, de la relació familiar, poden fer variar el paper que les persones tenen en el seu entorn, poden fer perdre la relació amb el treball i poden generar allunyament de tot.

És en la igualtat d’oportunitats on es juga la inserció del malalt mental.

Una resposta a «Quines malalties podem trobar?»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.